No em sento entesa.

Uncategorized

CAT. A vegades penso que hi ha poca gent que m’entén. No vull dir emocionalment, que per això ja hi ha llibres d’autoajuda i sóc de l’opinió que cadascú a passar les penes a casa seva, tu. No, el que vull dir és que lingüísticament no m’entenen massa i suposo que això és un dels inconvenients principals d’escriure en català. Si escrivís en castellà o, encara millor, en anglès, segurament que tindria molta més audiència, tot i que seguiria dient les mateixes ruqueries en la llengua pàtria com en qualsevol altra, això sí, només faltaria. Però mira que a vegades ho intento, eh. Allò que em concentro i dic, va, prova d’escriure-ho en una altra llengua, aviam què. És posar-me a teclejar i que comencin a saltar per aquí i per allà accents oberts, ces trencades i pronoms febles. Serà que Pompeu Fabra i el Xuriguera (el del llibret verd dels verbs conjugats) pesen sobre la meva consciència i no em volen deixar fer. No sé, és que em sento estranya escrivint en una altra llengua, i ja està.

Això no seria un problema si la meva llengua fos una llengua de masses, que molta gent coneix. No és que tingui especial interès en que els meus textos siguin llegits arreu, però si que s’agraïria que si mai algú estigués interessat en allò que dic, no hagi de fer esforços faraònics per poder-ho entendre (és evident que no es refiarà del google translator, ja que si no potser, com diria el meu pare, confondria la gimnàstica amb l’aviació). És evident, doncs, que aquells que parlen anglès com a llengua nativa ens porten un dia d’avantatge, ja que la majoria d’internautes, qui més qui menys, som capaços d’entendre un text en aquesta llengua. És potser per això que des d’alguns sectors s’ha reclamat que es doni més pes a les llengües minoritàries i, si més no, més recursos per poder arribar al públic que no el parli ja que, segons sembla, tots tenim dret a que ens entenguin.

Segurament hi ha molta gent que en anglès, xinès o qualsevol altra llengua es dedica, com jo, a dir la seva sobre temes més o menys seriosos o més o menys d’actualitat. A mi m’agrada llegir el que diuen (si no s’enrollen massa, que val a dir que de pesats el món n’és ple) però segurament també hi haurà algú que parli swahili o albanès (llengües que de moment no entren dins les meves preferències a l’hora d’aprendre’n una o altra, quina pena) que digui coses que em semblin interessants. Potser sí que és important que tots parlem anglès amb fluïdesa (sóc la primera en defensar-ho, que no se’m malinterpreti pas!) però també, donat els extensos recursos que ens proporciona la xarxa per a fer-nos la vida més fàcil, hi hauria d’haver mecanismes que no permetessin que llengües minoritàries deixin d’utlitzar-se pel sol fet que són difícils a l’hora de comunicar-se amb altres. D’aquesta manera, seria una altra manera de democratitzar encara més la xarxa, ja que tots aleshores sí que tindríem els mateixos drets.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s