la alemanya que no oblida.

trips

CAT. Alemanya és xaxi i la gent no ho sap.

Aquesta és la conclusió a la que he arribat després de tenir la oportunitat de conèixer el país i, sobretot, els seus habitants. Probablement aquesta opinió xoca amb la de la majoria, que consideren que els alemanys són seriosos, tancats i treballadors. Podria ser, també, que jo fos rara i la meva opinió estigués desdibuixada. També. Sigui com sigui, l’experiència em diu que hem jutjat malament els alemanys que, en algun sentit, podria dir-se que s’assemblen als pirinencs, ja que la vox populi diu que som tancats per culpa del fred. Sincerament, m’importen ben poc aquesta mena de tòpics.

Així doncs, com a tot arreu, a Alemanya hi havia gent que em queia bé i gent que em queia malament, sense haver de decidir si el fet que em caiguessin malament era perquè eren seriosos, tancats i treballadors. Per què em trobava en la mateixa situació que a casa? No ho sé, potser és la globalització (és fàcil donar-li la culpa i sempre queda bé) o que, simplement, l’ésser humà, per més races i nacionalitats que el condicionin acaba sempre sent igual a tot arreu (de todo hay en la viña del señor, que deia la dita).

Tot i així, l’evolució intel•lectual afecta a cada ésser d’una manera individual. Així, els alemanys tenen un pam de neu i cap signe de nerviosisme, són el país més ric d’Europa, tenen DB i les principals marques automobilístiques, el Currywurst i el Ritter Sport, a Kandinski i Die Brücke, Goodbye Lenin i Albert Einstein.

També tenen coses dolentes, i és evident que la història contemporània s’ha encarregat de fer-ho saber, tot i que admiro (i envejo) profundament la voluntat de difondre i restaurar la memòria històrica del país germànic. Semblaria lògic, prenent d’exemple el que ha passat a casa nostra, que un país la història del qual ha estat tant profundament marcada al llarg del segle XX (no sense motius), volgués amagar tot allò que la van fer ser odiada per la resta del món occidental. Tanmateix, els mateixos alemanys han estat els impulsors, en primer lloc, de la difusió d’arxius considerats secrets (tot el material de la policia de la RDA) i, en segon lloc, del reconeixement de les víctimes de l’Holocaust al mateix centre de la capital. Us havia dit, doncs, que Alemanya és un lloc xaxi i la gent no ho sap?

Podeu ampliar la informació sobre la memòria històrica amb aquest documental que van fer a tv3 (i que es pot veure online aquí)

Advertisements

One thought on “la alemanya que no oblida.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s