London part II

català, trips

CAT. Les segones parts són per fixar-se en els petits detalls. Per poder apreciar aquelles coses que et passen de llarg quan altres elements més potents, més grans i més vistosos reclamen la teva atenció. Londres no és una excepció; radere la magnificiència dels seus edificis emblemàtics s’amaguen petits indicis que ens indiquen que, malgrat tot, és humana i que per tant també té aquelles petites coses que, al final, resulten ser l’essència de la vida.

Aquelles dones grans a Campdton park que, assegudes amb el sol escalfant-los el cos, esperen pacients que l’hivern s’acabi i arribi la primavera. Aquelles noies cosmopolites que es passejen pels carrers del Soho vestint les últimes peces de roba que acaben de comprar a Portobello, un més dels nombrosos mercadillos de la ciutat. Aquells nois que fan hores extra als milions de llocs de menjar repartits per la ciutat i que, amb el nas vermell i les orelles glaçades, intenten comunicar-se amb una colla de turistes espanyols que, de cap de les maneres, sembla que puguin fer-se entendre en un carrer atapeit prop de Piccadilly Circus. Aquella família que t’acull meravellosament i que, a més, et prepara un sopar típicament anglès, amb pudding inclòs. Aquells nens petits que juguen als extensos parcs municipals de Colliers Wood i que ignoren que a milers de quilòmetres de distància la gespa no era tant verda i ens rascàvem els genolls quan quèiem a terra. Aquells joves que semblen no cansar-se mai de fer un salt radere l’altre des de diferents murs cap a la riba del Tàmesis, a tocar del London Eye. Aquells homes de negocis que no paren de mirar el rellotge mentre, als passos de zebra, sorprenentment miren cap a la dreta, a diferència del que estem acostumats els europeus. Aquell grup de joves italianes que intenten entafonar en una maleta tot el que la seva fal·lera compradora no els ha pogut estalviar d’adquirir a la capital anglesa. Aquelles dones catalanes a l’aeroport de Luton que impassibles comparteixen receptes de cuina i crítiques cap als altres passatgers, ignorant que la meitat del bar també volarà cap a Girona aviat.

En definitiva, aquelles segones impressions que són el que probablement cap postal ni cap guia de viatge poden arribar a donar-te mai però que, en moltes ocasions, resulten ser les millors anècdotes del viatge.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s