els buits de Modigliani.

art, català

CAT. “Amedeo Modigliani, Modi (maleït en francès), és un dels pintors més reconeguts del segle XX. Pintor genuí i malaguanyat, va esmerçar la seva curta vida en deixar-nos poc mes d’un centenar de quadres inoblidables que ja formen part insubstituïbles de la història de l’art. La seva pintura es caracteritza per ser una aventura personal allunyada de la influència de tots els ismes que l’envoltaven, sense incolure’s a cap dels moviments pictòrics de l’època. El celebrat Dandi del Montparnasse era un pintor d’ascendència italiana, malaltís i addicte a tot tipus de substàncies que ens va deixar com a herència una sèrie de retrats de personatge melancòlics i lànguids però que contraposen aquesta expressió amb l’ús d’una paleta de colors brillants que crea un binomi molt interessant.”

Aquest text és part d’un dossier de premsa que vaig escriure fa un temps i que he recuperat dels arxius polsegosos. Ara, un temps després i havent vist algun dels seus quadres de primera mà, Modigliani segueix fascinant-me i intrigant-me en parts iguals.

Molta gent ha intentat desxifrar els misteris que emmanen dels seus quadres, el perquè dels ulls buits i els rostres ovalats. S’ha dit que la manca d’ulls ens permet introduïr-nos en la psicologia del personatge, però a mi em sembla que és precisament una barrera, un obstacle que el mateix Modigliani va pintar per evitar que coneguéssim realment com ell percebia aquests personatges, sovint amics o amants en relacions tortuoses, obsessives i amb desencadenants fatals.

Així doncs, sembla que hi ha buits, literalment parlant, en la seva pintura. També són buits els fons, ja que la majoria de retrats estan descontextualitzats i ens fan impossible la seva localització. Altra vegada un exercici de “despiste” per a l’espectador?

Tots aquests són misteris que, probablement, sempre quedaran a l’aire i mai seran resolts. Bé, cadascú pot donar-li la seva interpretació personal, deixant volar la imaginació per completar els interrogants que s’amaguen rere cada línia, cada traç i cada taca de pintura. Probablement aquesta serà la millor solució, que cadascú ompli els buits de la manera que li resulti més adient perquè, com escribí el mateix Modigliani en una carta a un amic,

” Un burgès m’ha dit -amb la intenció d’insultar-me- que el meu cervell estava sent desperdiciat. M’ha anat molt bé. Tots hauríem de fer-nos un recordatori com aquest cada dia”.

Advertisements

One thought on “els buits de Modigliani.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s