Olvidado Rey Gurú

books, català

CAT. Hi ha llargues llistes considerades com els imprescindibles de la literatura. Llibres que s’haurien d’haver llegit si un vol considerar que té una culutra literària envejable. Entre ells, clàssics de la literatura, però també altres novel.les més modernes. Hi ha llargues llistes de títols (com aquesta o aquesta de la BBC) de llibres que tots coneixem però que pocs han aconseguit completar. Admetem-ho, hi ha novel.les d’aquestes suposadament imprescindibles que són un tostón (algú ha aconseguit acabar-se mai A la recerda del temps perdut de Marcel Proust?).

També hi ha els altres, els bestsellers. Millor ni parlar-ne. Tenir un argument no significa ser escriptor, és com creure’s fotògraf per tenir una reflex digital d’última generació. Milleniums, Harry Potters i similars poden anar dins aquest sac. I a la hoguera con ellos. Després hi ha els premis literaris. Aquells que en moltes ocasions reconeixen a escriptors de moda o que simplement es donen per que queda bé per a la opinió pública o per sortir als mitjans de comunicació.

Per sort, en algunes ocasions, aquests premis honren a gent que s’ho mereix de veritat, i és el cas d’Ana Maria Matute, a qui per fi se li ha concedit el premi Cervantes. La seva gran obra, Olvidado Rey Gudú està sovint dins aquestes famoses llistes, un llibre fantasiós que recorre el destí del regne d’Olar, a mig camí entre la novel.la fantàstica i la històrica. Generalment evito aquest tipus de llibres fantàstics; els nans, els follets i els ogres no acaben de ser del meu gust, però al llegir aquesta gran novel.la (dic gran no només per la qualitat sinó també pel tamany) fa uns quants anys em va agradar el caràcter dels personatges i, sobretot, la manera com està escrit. Al final, Matute crea no només una història fantàstica, sinó també una alegoria a la pau i al anti-bel.licisme. No em direu, doncs, que no són arguments suficients per atorgar-li el Cervantes!

He llegit l’entrevista que La Vanguardia li ha fet, us copio la part on parla d’aquest llibre en concret:

‘Olvidado rey Gudú’ es su gran libro…
Era la novela que quería escribir desde niña. Decía: ‘Cuando sea mayor escribiré un libro que será así’. Sigue ese deseo, esa gran ilusión infantil. Me ha costado pero en cierto modo no, porque lo tenía en la cabeza desde siempre. Es mi libro más vendido pero, sobre todo, el que más me gusta.

Escribió este libro pasados los 70 años, pocos escritores consiguen a esa edad su obra cumbre.
Yo he sido un poco retrasada, ja ja. No, es que, después de mis seres queridos, la literatura es mi vida. Y el declive físico no tiene por qué afectar a la mente de un escritor. Cada mañana, para desentumecerme, hago el crucigrama de Fortuny en La Vanguardia y ya tengo el cerebro listo para todo.

Cuando creaba esa dinastía medieval, ¿se sentía Dios?
No, ojalá. Si fuera Dios ¡uy qué mundo crearía yo! ¡Todo lleno de gintónics! Es broma, pero sí, cuando acabé ese libro, me quedé con un vacío. Sabes que no lo pierdes pero a la vez que ya no lo tienes. Me gusta ir escribiendo, redondeando las cosas…

En definitiva, premi merescut per a una gran escritora que, als seus 86 anys encara aconsegueix fer els mots encreuats de la Vanguardia quan jo, als meus 22, no aconsegueixo ni completar-ne la meitat. Espero que sigui allò que diuen que l’experiència dóna un grau…!

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s