Un tronc que caga? En sèrio?

català, cuisine, food, others/altres

 

A França, tot i ser el nostre país veí, el Nadal es celebra d’una altra manera. Suposo, però, que això no és un fet aïllat, i que fins i tot dins el nostre propi territori hi ha diferències, com per exemple el Tió, que en alguns llocs rep aquest nom i en altres es diu Tronca. Aquí a França, l’únic tronc que hi ha és el bûche de Noël, que en realitat és un pastís en forma de tronc que es menja. És doooolç, molt dolç, massa dolç pel meu gust. A França els nens no tenen regals una, dos i fins i tot tres vegades, sinó que tot es redueix al dia de Nadal i a allò que el Pare Noel grassonet ha deixat per la xemeneia. Sempre, evidentment, que el Pare Noel no ho hagi encarregat a través d’Internet, els dies abans de Nadal caigui una nevada del copón i Correus tingui més de 600.000 paquets bloquejats a l’espera de ser entregats (vegi’s l’any 2010).

Els reis, en canvi, ni els nombren. És més, el dia 6 ja fa 3 dies que tots els nens han tornat a l’escola a ensenyar tots els videojocs/barbies/regals moderns que el Pare Noel els va deixar 15 dies enrere (això si no els han avorrit i els han deixat en un racó, és clar).

El sorteig de Nadal (i el del Niño) no existeixen, i quan els ho expliques et comenten divertits que ells ja tenen la Loto cada divendres (com cada país del món, suposo). No entenen aquesta afició que tenim a comprar dècims de 20 euros si sabem que no ens tocarà, ni tampoc aquesta il·lusió que ens fa que toqui a algú que coneixem (si és nosaltres, millor que millor) o el que encara s’entén menys, comprar números amb amics o familiars perquè representen una data simbòlica o un número suposadament afortunat. Evidentment, tampoc entenen la cataclisme que suposa que t’hagin tocat uns quants calerons i que no siguis capaç de trobar el número per enlloc, després de regirar cel i terra per trobar-lo.

El que sí que tenim en comú és l’afició per les llumetes de Nadal a tot arreu. Aquí també existeixen els tot a 100 i les botigues de xinos, així que evidentment hi ha balcons i finestres que no es salven del desastre lumínistic (i visual) que suposa posar llums de tots els colors possibles, primant quantitat abans que qualitat. El resultat és, evidentment, terrorífic per a qualsevol vista amb un mínim sentit estètic. Les Nadales també existeixen, i també tenen altaveus al carrer que les reprodueixen una darrere l’altra alegrement, tot i que en comptes de fum, fum, fum aquí és vive le vent vive le vent. Diferent ritme, mateixa conseqüència: la tens al cervell i no pares de cantar-la ni en somnis.

Pel que fa al menjar, neules, turrons i polvorons queden fora del menú. En canvi, tenen foie, ostres i xampany. No està mal, no. Ah, i de postres, el tronc.

Sigui com sigui, el Nadal a França té una lleugera semblança al nostre, tot i que hi ha, evidentment, molts punts que ens diferencien, però suposo que precisament en això consisteix una cultura, en que té festes, tradicions i productes típics que la diferencien i la destaquen de la resta. I una cultura és, al final, un element que cal conservar i potenciar. Molts cops tendim a pensar que la resta de cultures són estranyes, o que les nostres tradicions estan més arrelades o fins i tot són millors que les altres. Sincerament, si jo fos estrangera, la visió d’un tronc cagant regals em produiria un atac de riure considerable, a vosaltres no?

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s