GUEST POST: Moviment

català

CAT. Ja fa temps que tenia pensat de fer canvis al blog. Molts d’ells encara no estan preparats, però avui comencem amb un d’ells. Cada X temps (encara per determinar, depèn de com se’m giri) demanaré a diferents persones que facin una entrada al blog. El tema és absolutament lliure, i aquesta és la idea, que cadascú escrigui una mica sobre el què li vingui de gust, per afegir una mica de varietat que enriqueixi aquest blog.

Comencem avui amb el primer d’aquests “guest posts”, i qui millor per fer-ho que ma germana, una de les persones més criticones d’aquest planeta, però que en el fons, sempre acaba donant-me bones idees pel blog, ja que si més no el llegeix, com segur que molta altra gent no fa. A més, ha escrit sobre un tema que probablement no se’m hauria acudit, així que no us estranyi si li torno a demanar que faci algun altre post més sovint. Monsieurs et madammes, Juju al aparato:

MOVIMENT, per Júlia Font.


Sembla mentida que, amb la quantitat de coses que hi ha en aquest blog no hi hagi cap post dedicat al moviment. De fet no és d’estranyar, la meva germana no és massa de moure’s (a nivell de dansa), per allò de la vergonya i de sentir-se una mica el centre d’atenció. Però això és perquè mai ha pogut (rectifico: ha sabut) experimentar el que realment se sent quan aconsegueixes coordinar una música amb un pas, o quan descobreixes una nova manera de ballar, de deixar que sigui el teu cos qui expressi sense necessitat d’explicar res més. No parlo necessàriament de transmetre una història perquè això és una cosa que, almenys jo, no sóc capaç de veure en cap espectacle de dansa. Parlo de transmetre sensacions i emocions a qui et mira o, simplement, a tu mateix. És que és tan gratificant veure que cada dia aprens alguna cosa per molt petita que sigui! I crec que això és el que més m’apassiona, veure que la dansa es basa en aquests petits moviments que surten un dia perquè poses la mà diferent i trobes el punt exacte que tant costava de trobar dos segons enrere. Els petits avenços són els que permeten créixer com a ballarí (o com a aficionat, en el meu cas) i, al mateix temps, són els que marquen la diferència.

Ja fa temps, la Laura em va demanar que li digués en què pensava quan ballava, perquè n’havia de fer un treball. Fins aleshores, mai m’ho havia plantejat. En res. Quan ballo no penso en res. Pot ser en algun pas que ve i que em costa, potser en la direcció del cap, en fixar la vista a un punt…pot ser en aquestes coses. Però en res més. Quan penso en altres coses no puc ballar. No puc seguir els passos i no em resulta agradable. I, sobretot, és el que importa, que allò que fas t’agradi, perquè sinó..apaga i vámonos.

Aquest pal només ve perquè sortirà d’aquí poc un documental sobre la Pina Bausch. Si mai has vist res de dansa, costa entrar-hi. I si n’has vist, potser també. Però penso que aquesta dona, que era una eminència en el món de la dansa contemporània, es mereixia un raconet en aquest blog 🙂

pd: a més era alemanya, segur que això ajudarà a decidir ma germana a publicar-ho..!

*a la foto superior, la Júlia en un espectacle de dansa. Per veure el tràiler de la peli cliqueu aquí

Advertisements

One thought on “GUEST POST: Moviment

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s