Que què tenim? Tenim un país on netejar vol dir aporrejar.

català, others/altres

CAT. Algú que sempre llegeix aquest blog m’ha dit recentment que trobava a faltar algun post de reflexió, com ja he fet algunes vegades. Es ben cert que darrerament no tinc tot el temps que voldria per dedicar-lo a aquest blog i que, d’alguna manera, en viure lluny de casa tot el que hi passa em resulta una mica vague.

Així, no he viscut amb la mateixa intensitat veure com el Barça ha passat a la final de la Champions com ho hauria fet sent a casa, ni tampoc he viscut el pànic provocat pel terratrèmol de Lorca. No vaig fer-me ressó de les protestes per les retallades del sistema sanitari ni vaig ser conscient de la mort de Santi Santamaria, entre molts altres esdeveniments ocorreguts darrerament al nostre petit país. El que em sap més greu, però, és que he viscut des de la llunyania, des de la impotència i des de la desifnormació mediàtica totes les protestes sorgides arran del 15M. No estic gens segura que hagués estat una de les 200 valentes a qui els Mossos d’Esquadra han cosit aquest matí a cops de porra a Plaça Catalunya, però segurament ho hauria viscut amb més intensitat, o si més no, amb més proximitat.

Internet i les xarxes socials han estat un element clau per difondre tots els detalls d’aquesta revolució cívica a tots els racons del planeta, deixant de banda la demagògia generalitzada que poblava els mitjans tradicionals. Twitter, Facebook i blogs han servit per difondre vídeos i imatges de totes les acampades, i també del desatllotjament policial d’aquest matí. Així, hem pogut seguir minut a minut el què estava passant, sense necessitat de filtres ni intermediaris.

El poder que tenen és incontestable, perquè han aconseguit que la gent que vivim fora també ens bulli la sang quan veiem vídeos tant esgarrifants com aquest. I també perquè aquesta és una resposta evident i incontestable a la pregunta que m’han fet mil cops “i per què vols marxar d’aquí? Per què no t’agrada viure-hi?” . Entre molts altres motius aquest n’és un d’ells: perquè no vull viure en un país on es neguen drets fundamentals;, on la policia, sigui del govern que sigui, té carta blanca per disoldre manifestacions pacífiques; per què no vull viure en un país on el 74% de la població cobra menys de 1000 euros, on no es respecten les diferències culturals, on s’aproven ocupacions militars que roçen el genocidi, on la corrupció, la txàxara i el “enxufisme” són el pa de cada dia… Hi ha un llarg etcètera que podria seguir aquesta línea, però no continuaré, perquè tothom sap de què i de qui parlem. Avui no només em sento indignada, em sento avergonyida de veure com la policia catalana, si la portéssin a Libia, podria fer la mateixa por que l’exèrcit de Gaddafi.

#bcnsinmiedo

ENG. If you want to know what is all about, read this .

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s